canción de amor caducada.

Medellin , 10 de Novembre de 2011



Hola Laura.
Apofito que                         a casa per enviar-te aquestes cartes. Espero que d'una forma o alte no et costi massa entendre la meva lletra. Crec que es la primera vegada que llegueixes alguna cosa escrita de puny i lletra i no per internet.
Be , et volia explicar una cosa , encara que et pugi semblar un rollo.
Jo , mai vaig poder trovar al meu pare. Quant jo era petit , el meu pare o treballava o estava a reunions , pero era com una persona extranya. Pot ser com jo per a tu , algu que sap que es de la familia , pero que no et serveis per a gran cosa. Malgrat fet , quant jo  ja era gran  era  a la mili , vaig necesitar buscar-lo i el vaig trovar... I enca que despres vam discutir moltes vegades  , i fins i tot vaig creure que no li importava , desde que li vaig escriure perque vam          al calabo i quant era a Melilla i necesitava parla amb algu sempre no va estar la meu costat. Segur si no s'hagues mort , les coses haguesin estat d'una altra manera , pero la vida ve                . Tot aixo t'ho dic perque encara que sigui lluny , no deixo de pensar en com voldria que les coses             al futur . Que espero i esitjo de la vida per a vosaltrs , que potser             serà e milor o el pitjor , pero desitjo que sigeu feliços . No eh plorat mai tant com quant vaig veure que el meu pare ja no hi era....                                                            
                                     . Y jo que pensaba que ell era un extrany...
Creume quant et dic que t'estimu , doncs es pura veritat. He tingut que marxar , si pero am sento molt orgullos de que , pot ser , sigui la unica cosa que deixe en el pas                       . Tú i el Marc.

Cuida't molt i no olblidis que T'estimo.



Jaume Camps.